Espero que em perdoneu, però per segona vegada penjo un post que no té a veure amb la il·lustració. Fa dos mesos la meva dona i jo vam adoptar un llebrer a l'associació
SOS Galgos, i estem tant contents amb ella (es diu Duna) que us la voliem presentar.
Espero que me perdoneis, pero por segunda vez cuelgo un post que no tinene que ver con la ilustración. Hace dos meses mi mujer y yo adoptamos un galgo a la asociación SOS Galgos, y estmos tan contentos con ella (se llama Duna) que os la queriamos presentar.Excuse me if, for second time, I write about something that has nothing to do with illustration. Two months ago my wife and I adopted a greyhound to the friends of
SOS Galgos, and we are so happy (her name is Duna) that we want to introduce her to you.
Els llebrers (els famosos galgos en castellà) són a Espanya una raça maleïda. Sembla increïble, però cada any, milers d'ells són brutalment assassinats o abandonats per una colla de suposats sers humans que els utilitzen per caçar. Aixó passa quan es cansen d'ells, no els volen mantenir, o no caçen tan bé com voldrien. Llavors, el que és més probable que li passi al pobre animal, és que el pengin pel coll, de tal manera que les potes del darrere toquin a terra i les del devant no, amb lo qual té assegurades hores o dies d'agonia fins a que es rendeix i es penja...
I aixó ho fan a animalets com aquest:
Los Galgos son en España una raza maldita. Parece increible, pero cada año miles de ellos son brutalmente asesinados o abandonados por un atajo de supuestos seres humanos que los utilizan para cazar. Esto pasa cuando se cansan de ellos, no los quieren mantener, o no cazan tan bien como querrian. Entonces, lo que es más probable que le pase al pobre animal, es que lo cuelguen por el cuello, de tal manera que las patas de atrás toquen el suelo y las de delante no, con lo cual tiene asegurada unas horas o dias de agonia hasta que al final se rinde y se ahorca... Y esto se lo hacen a animales como este:Greyhounds in Spain are a damned breed. It seems incredible, but every year thousands of them are brutally murdered or abandoned by supposed human beings that use them to hunt. This terrible thing happens when hunters get tired of them, do not want to keep them, or they do not hunt so well as hunters would like. Then, what is more likely to happen to the poor animal, is to be hanged by the neck, so that the back legs are touching the ground and the front legs don't, which assures a few hours or days of agony until finally the dog gives up and hangs himself ... And they do this to animals like this:
Tot aixó és possible perquè una clase política allunyadíssima de l'ideal del polític ho permet. En fi, la Duna, que té uns sis anys, va tenir més sort: "només" la van abandonar i un cotxe li va trinxar una pota. La Cecília i jo ens encarregarem de que els anys que li quedan de vida siguin els millors que pogui tenir.
Todo esto es posible porque una clase política que está lejísimos del ideal del politico lo permite. En fin, Duna, que tiene unos seis años, tuvo más suerte: "sólo" fue abandonada y un coche le destrozó una pierna. Cecília y yo nos encargaremos de que los años que le quedan de vida sean los mejores que pueda tener.All this is possible because our political class allows it. Anyway, Duna, which is about six years old, was luckier: "only" was abandoned and a car broke her leg. Cecília and I will make sure that Duna will be as happy as possible until the end of her live.
Les següents fotos són de la Duna fent una de les coses que més li agraden: dormir en un lloc tou, o sigui, el nostre sofà o el nostre llit, la qual cosa serveixi com a mostra de la bona vida de la que disfruta ara! Mai més cap caçador li posarà una ma assobre.
Las siguientes fotos son de Duna haciendo una de las cosas que más le gustan: dormir en un sitio blando, o sea, nuestro sofá o nuestra cama, la cual cosa sirva como muestra de la buena vida de la que disfruta ahora! Nunca más un cazador le pondrá una mano encima.The next are photos of Duna doing one of the things she loves most: to sleep in a soft place, that means our sofa or our bed. I hope it's enough to demostrate the good life she is enjoying now! Never again a hunter will touch her.
De nit, quan anem a dormir, aquesta és la seva postura favorita, feta un farcellet, que és com està ara mentres escric aixó...
Esta es su postura favorita cuando de noche nos vamos a dormir, bien acurrucada, que es como está mientras escribo esto...When we go to sleep this is her favorite position, huddled, that is how she is now while I write this...
Continuo amb la sèrie d'il·lustracions que parlen de les coses que fan de la vida un lloc interessant.
Aquesta és la il·lustració que he presentat al concurs de Proa Espais sobre Tom Sawyer. No hi ha hagut sort, però jo n'estic molt content. La ploma i la aquarel·la continuen sense decebre'm, és una tècnica màgica.
Una altra il·lustració feta amb tinta i aquarel·la. La idea és parlar de les coses boniques de la vida, però desde un punt de vista una mica màgic, poètic... La meva intenció és fer-ne unes quantes i veure que en surt...
Una altra il·lustració feta amb la meva estimada aquarel·la. No sé pas que té aquesta tècnica que em fascina. És tot l'oposat a l'ordinador. No és perfecta, però és autèntica. I d'alguna manera em vincula a tots els grans artistes clàssics que tant admiro. Em dóna la sensació que sóc capaç d'explicar qualsevol cosa amb elles.Ploma, tinta i aquarel·la.
Setembre ha tornat i ens hem de tornar a posar a treballar!
Ha costat, però finalment la barbàrie taurina ha estat foragitada de casa nostra. Avui el món és una mica millor...
Per tal d'obligar-me a agafar les aquarel·les més sovint del que faig, començo una serie de personatges inspirats en llibres. La idea és fer-ne un a la setmana (ejem, o cada quinze dies...), i la inspiració vindrà de clàssics de la literatura: L'illa del tresor, Dr. Jekyll, Cançó de Nadal... D'aquest útlim he tret el personatge d'avui, és el fantasma d'en Jacob Marley, l'antic soci de Mr. Scrooge que ve a avisar-lo de que té una segona oportunitat...
Continuo treballant i disfrutant amb les aquarel·les quan tinc una mica de temps lliure.
Tot aixó és possible perquè una clase política allunyadíssima de l'ideal del polític ho permet. En fi, la Duna, que té uns sis anys, va tenir més sort: "només" la van abandonar i un cotxe li va trinxar una pota. La Cecília i jo ens encarregarem de que els anys que li quedan de vida siguin els millors que pogui tenir.
Les següents fotos són de la Duna fent una de les coses que més li agraden: dormir en un lloc tou, o sigui, el nostre sofà o el nostre llit, la qual cosa serveixi com a mostra de la bona vida de la que disfruta ara! Mai més cap caçador li posarà una ma assobre.
