Una selecció de les il·lustracions que acabo de fer per a Edelvives.

Una selección de las ilustraciones que acabo de hacer para Edelvives.

This is a selection of the illustrations I have just done for a schoolbook.

Sabieu que estem d'aniversari? Aquest any en fa cent de la mort de l'autor de Dràcula, Bram Stoker, i cent del naixement dels estudis Universal, famosos per la seves películes de por, entre les que està el conegut Dràcula de Bela Lugosi... Estic liadíssim fent il·lustracions per llibres de text, però entre una i altra he pogut agafar un llapis, un paper i gargotejar el meu petit homentage als vampirs.

¿Sabíais que estamos de aniversario? Este año hace cien de la muerte del autor de Drácula, Bram Stoker, y cien del nacimiento de los estudios Universal, famosos por sus pelis de miedo, entre las que está el conocido Drácula de Bela Lugosi... Estoy liadísimo haciendo ilustraciones para libros de texto, pero entre una y otra he podido coger un lápiz, un papel y garabatear mi pequeño homenaje a los vampiros.

Did you know that one hundred years ago died Bram Stoker, author of Dracula? And did you know it is the 100th Anniversary of Universal Studios? They did lots of horror movies, and one of them was the famous Bela Lugosi's Dracula. This is my humble tribute to vampires.

Aquesta fantàstica samarreta l'ha dissenyada l'estudi Qüestions. Qui formen Qüestions? Doncs el meu germà, Xavi Simó, dissenyador gràfic, i la seva dona, Tina Vallès, correctora, traductora i escriptora. Aquesta és la història de la samarreta tal qual l'expliquen ells:

La història de la samarreta de #CosesBonesGratis

Un bon dia, la Marta Ortells (subtituladora i fotògrafa) escriu un tweet que diu: "Encara queden coses bones gratis" i la Tina Vallès (escriptora i traductora) li respon: "D'aquesta frase se n'hauria de fer una samarreta", i la Marta va respondre amb un "en prenc nota" que anava de debò. Aquesta és la llavor del que després ha estat #CosesBonesGratis.

Van passar els dies, les setmanes i potser fins i tot un parell de mesos i un dia la Marta escriu a la Tina i al Xavi Simó (dissenyador gràfic) i els recorda que tenen un projecte pendent, si els ve de gust. La samarreta amb la frase "Encara queden coses bones gratis". El Xavi i la Tina s'entusiasmen amb la idea i la Marta estrena el hashtag #CosesBonesGratis i anima la gent a fer una llista, via Twitter, de totes les coses bones gratis que tenim.

I el Xavi s'encarrega de fer el disseny de la samarreta mentre la Marta i la Tina li van dient "posa això aquí" i "treu això d'allà" i ell fa i desfà fins que el disseny de la samarreta ens agrada als tres.

Paral·lelament, la Marta busca una empresa que estampi samarretes i s'animi a estampar-ne cinc amb el nostre disseny , i a Twitter troba a @camisetasinfo diu que passat festes tindrem les cinc samarretes estampades: una per a la Marta, una per a la Tina, una per al Xavi i dues per una sorpresa tuitera.

I en ple Nadal, el Twitter va ple de #CosesBonesGratis, i la Marta informa que per a tots els que hagin "donat vida" a aquest hashtag hi haurà una sorpresa. I el hashtag creix i creix: #CosesBonesGratis, encara avui!

I abans que s'acabi el gener, arriba la sorpresa: es farà el sorteig de les dues samarretes, i si de retruc de tot això algú altre vol una samarreta #CosesBonesGratis, ja en parlarem, que encara acabarem fent negoci els quatre implicats en aquest Projecte Bo i Gratis: Marta Ortells (www.martaortells.com, www.maduixaaaa.net), Xavi Simó i Tina Vallès (http://www.questions.cat) i www.camisetas.info.




Esta fantástica camiseta la ha diseñado el estudio Qüestions. ¿Quienes forman Qüestions? Mi hermano, Xavi Simó, diseñador gráfico, y su mujer, Tina Vallès, correctora, traductora y escritora. Esta es la historia de la camiseta tal cual la explican ellos:

La historia de la camiseta de #CosesBonesGratis

Un buen día Marta Ortells (subtituladora y fotógrafa) escribe un tuit que dice: "Aún quedan cosas buenas gratis" y Tina Vallès (escritora y traductora) le responde: "De esta frase se debería hacer una camiseta", y Marta respondió con un “tomo nota "que iba completamente en serio. Esto fue la semilla de lo que después se ha convertido en el hashtag #CosesBonesGratis en twitter.

Pasaron los días, las semanas e incluso un par de meses, y un día Marta escribe a Tina y a Xavi Simó (diseñador gráfico) y les recuerda que tienen un proyecto pendiente de realizar, si les apetece: la camiseta con la frase "Encara queden coses bones gratis” (“Aún quedan cosas buenas gratis"). Xavi y Tina se entusiasman con la idea y Marta estrena el hashtag #CosesBonesGratis y anima la gente a hacer una lista, vía Twitter, de todas las cosas buenas gratis que podemos disfrutar.

Xavi se encarga de hacer el diseño de la camiseta mientras Marta y Tina le van diciendo "pon esto aquí" y "quita esto de allá", y él hace y deshace hasta que el diseño de la camiseta nos gusta a los tres.

Paralelamente, Marta busca una empresa que estampe camisetas y se anime a estampar cinco con nuestro diseño, y en Twitter encuentra a @camisetasinfo que nos dice que, pasadas las fiestas de Navidad, tendremos las cinco camisetas estampadas: una para Marta, una para Tina, una para Xavi y dos para una sorpresa tuitera.

Y en plena Navidad, el Twitter va lleno de #CosesBonesGratis, y la Marta informa a que, para todos los que han "dado vida", a este hashtag habrá una sorpresa. ¡Y el hashtag #CosesBonesGratis sigue creciendo a día de hoy!

Antes de que se acabe enero, llegará la sorpresa: se sortearán dos camisetas entre los participantes, y si, de rebote de todo esto, alguien quiere una camiseta #CosesBonesGratis, ya hablaremos, que aún acabaremos haciendo negocio los cuatro implicados en este Proyecto Bueno y Gratis: Marta Ortells (www.martaortells.com, www.maduixaaaa.net), Xavi Simó i Tina Vallès (http://www.questions.cat) i www.camisetas.info.

Cada any faig una nadala que envio a familia, amics i editorials. Enguany n'havia fet dues, i tot i que finalment vaig quedar-me amb la que ensenyo a l'entrada anterior, estic molt content de la que vaig fer primer i que ara ensenyo. Al final la vaig descartar perquè veient com anava el món em venia més de gust queixar-me una mica. Ens poden fer moltes coses, però mai ens podran treure el dret a protestar...
Hi ha pocs temes que encaixin tant bé amb la ploma, tinta i aquarel·la com el Nadal.
Feliç Any a tots!

Cada año hago una felicitación navideña que envio a familia, amigos y editoriales. Este año habia hecho dos y, aunque finalmente me quedé con la que enseño en la entrada anterior, estoy muy contento de la que hice primero y que ahora enseño. Al final la descarté porque viendo como iba el mundo me apetecía quejarme un poco. Nos pueden hacer muchas cosas, pero nunca quitarnos el derecho a protestar...
Hay pocos temas que encajen tan bien con la plumilla, tinta y acuarela como la Navidad.
Feliz Año a todos!

Every year I do a Christmas greeting card to send to family, friends and publishing houses. This year I did two of them, and although finally I used the one I show you in the previous post, I am very happy with the first one and I post now. I did not use it because, considering how bad is the world, I prefered to grumble a little. They can do many things to us, but never steal the right to protest ...
There aren't many topics that fit so well with pen, ink and watercolor like Christmas.
Happy New Year!

It's beginning to smell like Christmas... Part II

Doncs ja està fet. Els personatges que van envair el meu bloc ara fa uns dies ja han estat controlats. De fet ha estat una feina fàcil, són bona gent i els hi he demanat, amb tota la amabilitat de que és capaç algú que no dorm bé desde que va passar aixó, si voldrien participar en la Nadala que faig cada any per enviar als meus amics i coneguts. El resultat ha estat bó. A més a més per primer cop he portat la feina a imprimir, en lloc de lluitar amb la meva impresora casolana. I ja han arrivat a destí.
(Per cert, un cop acabats els enviaments veig que m'han sobrat, si algú de vosaltres volgués rebre'n una, que em deixi la seva adreça al meu mail i demanaré a aquests personatges si volen sortir de viatge. Qui sap, potser diuen que sí...)

Pues ya está hecho. Los personajes que invadieron mi blog hace unos dias ya han sido controlados. De hecho ha sido un trabajo fácil, son buena gente y les he pedido, con toda la amabilidad de que es capaz alguien que no duerme bien desde que pasó esto, si querrian participar en la felicitación de Navidad que cada año hago para enviar a mis amigos y conocidos. El resultado ha sido bueno. Además esta vez he llevado el trabajo a imprimir en vez de luchar con la impresora casera. Y ya han llegado a destino.
(Por cierto, una vez acabados los envios veo que me han sobrado, si alguno de vosotros quisera recibir una, que me deje la dirección en mi mail y pediré a estos personages si quieren salir de viaje. Quién sabe, igual dicen que sí...)

Well, it's done. The people who invaded my blog a few days ago are already under control. In fact it has been an easy job, they are good guys, so I asked them, with all the kindness that someone that can not sleep well since this happened, if they would like to participate in the Christmas card I do every year and send to my friends and acquaintances.
(By the way, once I finished the shipments, I realized that I have more christmas cards that I needed, so if any of you would like to receive one, let me your address in my mail and I will ask these characters if they would like to do a trip. Who knows, may be they say yes...)

Per fi ha arrivat el fred!

¡Por fin ha llegado el frio!

Finally it's cold out there!

Treaballant en llibre de text per a Vicens Vives.

Trabajando en libro de texto para Vicens Vives.

Working in a school book for Vicens Vives.

Ahir vam anar a l'enterrament d'una nena d'onze anys. Jo no la coneixia, però això no ve al cas. Coses com aquesta no haurien de passar.

Ayer fuimos al entierro de una niña de once años. Yo no la conocía, pero no viene al caso. Estas cosas no tendrian que pasar.

Yesterday we went to the funeral of a eleven years old girl. I never met the girl, but it is not important. Things like this should never happen.

It's beginning to smell like Christmas...

Qui són tots aquests persontages que envaeixen el meu bloc? Alguna cosa hauré de fer amb ells...

¿Quienes son todos estos personajes que invaden mi blog? Alguna cosa tendré que hacer con ellos...

Who are all these people invading my blog? I will have to do something with them...

Fa dies que busco un moment per penjar aquesta notícia que em fa molta il·lusió: d'ara endavant la meva feina estarà representada per l’agència d'il·lustradors establerta a Ashtead, Londres, Advocate art (encara que puc acceptar encàrrecs pel meu compte). Els podeu visitar clicant aquí.

Desde hace unos días que busco un momento para postear esta noticia que me hace mucha ilusión: desde ahora mi trabajo estará representado por la agencia de ilustradores establecida en Ashtead, Londres, Advocate Art (aunque puedo aceptar encargos por mi cuenta). Los podéis visitar clicando aquí.

For some days now I'm looking for a moment to write this post that makes me very excited: from now I am represented by the agency based in Ashtead, London, Advocate Art (although I am entitled to accept commissions by my own). You can visit them by clicking here.

Mr. Pumpkin

Dip pen, ink and watercolour.

Llapis i photoshop.
Lápiz y photoshop.
Pencil and photoshop.

Com ja comentava fa un any ahir va ser un gran dia a la ciutat de Barcelona: la tortura i l'assassinat d'animals indefensos ha passat a la història. Desgraciadament no tots els braus de Catalunya s'han salvat de servir de carn d'entreteniment per a certes persones. Mentre que per una banda es prohibien les curses de braus, per una altra i per motius totalment partidistes, els correbous quedaven protegits. Realment la gent necessita calar foc al cap d'un animal per tal de distreure's? Per què no es compren crispetes, s'en van al cine i tos contents?

Como ya comentaba hace un año ayer fue un gran dia para la ciudad de Barcelona: la tortura y el asesinato de animales indefensos ha pasado a la historia. Desgraciadamente no todos los toros de Catalunya se han salvado de servir de carne de entretenimiento para ciertas personas. Mientras que por un lado se prohibian las corridas de toros, por otro lado y por motivos totalmente partidistas, los correbous quedaban protegidos. Realmente la gente necesita prender fuego a la cabeza de un animal para distraerse? Por qué no se compran unas palomitas, se van al cine y todos tan contentos?

As I commented a year ago, yesterday was a great day for the city of Barcelona: the torture and murder of helpless animals has finished. Unfortunately not all the bulls in Catalonia have been saved from barbarism. Politicians have banned bullfights but, at the same time, they decided to protect other ways of "entertainment" using bulls. People really need to set fire to the head of an animal to have an amusing time? Why they don't buy some popcorn and go to the cinema?

Els ossos i els paissatges idilics han arrivat a The watercoloured edition...

Los osos y los paisajes idílicos han llegado a The watercolured edition...

Bears and idyllic landscapes have arrived to The watercolured edition...

Una sel·lecció de les il·lustracions que vaig fer per a Vicens Vives i Enciclopèdia Catalana abans de la pausa de l'estiu.

Una selección de las ilustraciones que hice para Vicens Vives y Enciclopèdia Catalana antes de la pausa del verano.

A selection of illustrations that I did before the summer holydays.

Aquí va un detall de la última il·lustració que he fet amb aquarel·les, i que podreu veure completa a A spoonful of sugar: watercoloured edition

Aqui va un detalle de la última ilustración que he hecho con acuarela, y que podréis ver completa en A spoonful of sugar: watercoloured edition

This is a detail of the latest illustration that I have done with watercolours. You can find the complete illustration in A spoonful of sugar: watercoloured edition

Work, work, work...

A lot of work these days...

Heu provat mai les típicament angleses fish and chips? A mi m'encantem, és una de les coses que faig quan vaig a Londres (la ciutat on em podeu buscar si em perdo): anar a una paradeta/pub/restaurant on en serveixin. Afortunadament, desde fa un temps a Barcelona s'han instalat dues noies angleses que han muntat un petit bar de fish and chips. L'altre dia vaig anar amb la Cecília i el nostre petit de set mesos (que comenci a saber quines són les coses que valen la pena de la vida!), i assentat a la terrasseta em deia a mi mateix que potser hi anava gent de tot tipus i de molt lluny per treure el ventre de penes amb aquest tipus d'àpat. La il·lustració és aquest pensament en imatges, i el meu homenatge a les fantàstiques FISH'N CHIPS... bon profit!

¿Habéis probado alguna vez las típicamente inglesas fish and chips? A mi me encantan, es una de las cosas que hago cuando voy a Londres (la ciudad donde me podéis buscar si me pierdo): ir a una parada/pub/restaurante en donde sirvan. Afortunadamente, desde hace un tiempo en Barcelona se han instalado dos chicas inglesas que han montado un pequeño bar de fish and chips. El otro dia fui con Cecília y nuestro peque de siete meses (que empieze a saber cuáles son las cosas que valen la pena de la vida!), y, sentado en la terracita me decia a mi mismo que tal vez iba gente de todo tipo y de muy lejos para sacar el vientre de penas de este tipo de comida. La ilustración es este pensamiento en imagenes, y mi homenaje a las fantasticas FISH'N CHIPS.... ¡Buen provecho!

Have you ever tried the tipical fish and chips? I really love it, it's one of the things that I do when I go to London (I'm in love of this city): to go to a pub for some delicious fish and chips. Fortunately, a few time ago two english girls set up a small fish and chips restaurant here in Barcelona. Two weeks ago I went with Cecília and my seven old months baby (he has to know what are the things that makes life worth living!), and sitting in the restaurant terrace I was thinking that maybe people from different places and from far away travel to eat this wonderful meal. This illustration is this thought in images, and my tribute to the fantastic FISH'N CHIPS... bon appetit!

Avui la Montse Banquells (autora del conte La mare porta perruca) i jo (humil dibuixant al seu servei) estem molt contents. Fa una estona hem sabut que l'Albert Espinosa (ja sabeu tots qui és) va parlar molt bé del nostre llibre a la seva columna de El Periódico del dia 8 de maig...
Les floretes a la feina sempre són benvingudes, però si provenen d'algú de la qualitat i calibre humà de l'Albert, són un regal...

Hoy Montse Banquells (autora del cuento Mamá lleva peluca) y yo (humilde dibujante a su servicio) estamos muy contentos. Hace un rato hemos sabido que Albert Espinosa (ya sabéis todos quién es) habló muy bien de nuestro libro en su columna de El Periódico del dia 8 de mayo...
Las felicitaciones al trabajo de uno siempre son bienvenidas, pero si provienen de alguien de la calidad y calibre humano de Albert, son un regalo...