dimarts, 23 de març del 2010

Espero que em perdoneu, però per segona vegada penjo un post que no té a veure amb la il·lustració. Fa dos mesos la meva dona i jo vam adoptar un llebrer a l'associació SOS Galgos, i estem tant contents amb ella (es diu Duna) que us la voliem presentar.

Espero que me perdoneis, pero por segunda vez cuelgo un post que no tinene que ver con la ilustración. Hace dos meses mi mujer y yo adoptamos un galgo a la asociación SOS Galgos, y estmos tan contentos con ella (se llama Duna) que os la queriamos presentar.

Excuse me if, for second time, I write about something that has nothing to do with illustration. Two months ago my wife and I adopted a greyhound to the friends of SOS Galgos, and we are so happy (her name is Duna) that we want to introduce her to you.




Els llebrers (els famosos galgos en castellà) són a Espanya una raça maleïda. Sembla increïble, però cada any, milers d'ells són brutalment assassinats o abandonats per una colla de suposats sers humans que els utilitzen per caçar. Aixó passa quan es cansen d'ells, no els volen mantenir, o no caçen tan bé com voldrien. Llavors, el que és més probable que li passi al pobre animal, és que el pengin pel coll, de tal manera que les potes del darrere toquin a terra i les del devant no, amb lo qual té assegurades hores o dies d'agonia fins a que es rendeix i es penja...
I aixó ho fan a animalets com aquest:

Los Galgos son en España una raza maldita. Parece increible, pero cada año miles de ellos son brutalmente asesinados o abandonados por un atajo de supuestos seres humanos que los utilizan para cazar. Esto pasa cuando se cansan de ellos, no los quieren mantener, o no cazan tan bien como querrian. Entonces, lo que es más probable que le pase al pobre animal, es que lo cuelguen por el cuello, de tal manera que las patas de atrás toquen el suelo y las de delante no, con lo cual tiene asegurada unas horas o dias de agonia hasta que al final se rinde y se ahorca... Y esto se lo hacen a animales como este:

Greyhounds in Spain are a damned breed. It seems incredible, but every year thousands of them are brutally murdered or abandoned by supposed human beings that use them to hunt. This terrible thing happens when hunters get tired of them, do not want to keep them, or they do not hunt so well as hunters would like. Then, what is more likely to happen to the poor animal, is to be hanged by the neck, so that the back legs are touching the ground and the front legs don't, which assures a few hours or days of agony until finally the dog gives up and hangs himself ... And they do this to animals like this:

Tot aixó és possible perquè una clase política allunyadíssima de l'ideal del polític ho permet. En fi, la Duna, que té uns sis anys, va tenir més sort: "només" la van abandonar i un cotxe li va trinxar una pota. La Cecília i jo ens encarregarem de que els anys que li quedan de vida siguin els millors que pogui tenir.

Todo esto es posible porque una clase política que está lejísimos del ideal del politico lo permite. En fin, Duna, que tiene unos seis años, tuvo más suerte: "sólo" fue abandonada y un coche le destrozó una pierna. Cecília y yo nos encargaremos de que los años que le quedan de vida sean los mejores que pueda tener.

All this is possible because our political class allows it. Anyway, Duna, which is about six years old, was luckier: "only" was abandoned and a car broke her leg. Cecília and I will make sure that Duna will be as happy as possible until the end of her live.



Les següents fotos són de la Duna fent una de les coses que més li agraden: dormir en un lloc tou, o sigui, el nostre sofà o el nostre llit, la qual cosa serveixi com a mostra de la bona vida de la que disfruta ara! Mai més cap caçador li posarà una ma assobre.

Las siguientes fotos son de Duna haciendo una de las cosas que más le gustan: dormir en un sitio blando, o sea, nuestro sofá o nuestra cama, la cual cosa sirva como muestra de la buena vida de la que disfruta ahora! Nunca más un cazador le pondrá una mano encima.

The next are photos of Duna doing one of the things she loves most: to sleep in a soft place, that means our sofa or our bed. I hope it's enough to demostrate the good life she is enjoying now! Never again a hunter will touch her.



De nit, quan anem a dormir, aquesta és la seva postura favorita, feta un farcellet, que és com està ara mentres escric aixó...

Esta es su postura favorita cuando de noche nos vamos a dormir, bien acurrucada, que es como está mientras escribo esto...

When we go to sleep this is her favorite position, huddled, that is how she is now while I write this...

18 comentaris:

Núria ha dit...

Increïble!
Ni idea de tot això sobre els galgos.
Gràcies per fer-ho saber.

Aquesta darrera foto és maquíssima.

records,

núria

Alhazar ha dit...

Roger! Felicitats!!
A casa coneixem la tasca de SOS galgos i a més ens encanta aquesta raça, la més genuïna entre els gossos.
A més, per experiència personal, sé que els gossos adoptats són molt agraïts. Per les fotos ja veig que ha trobat una bona llar, serà la reina de la casa, a partir d'ara...

Anònim ha dit...

He tingut la sort de conèixer la Duna, és una gosseta molt afectuosa i tranquil.la.
Em sembla que li vaig caure bé.
Roger, molt bé de posar el link de SOS GALGO, hi ha molta gent que no ho sap i d'aquesta manera ho fas saber i a més a més dones suport en aquesta fundació.
A mi també m'ha agradat moltissim la última foto (la posició de la Duna, la llum, els colors...).
Petons.
Maria

deta ha dit...

felicitats a vosaltres i a la duna, a veure si la veiem per can mantega!

monica solsona ha dit...

Hola Roger! moltes gràcies pel teu comentari al meu blog.
M'ha encantat entrar al teu, conèixer a la Duna i tot el que fas, (sols havia vist el dibuix del calendari d'Adsis.)
Fins aviat!
Mònica Solsona

sheree boyd ha dit...

Roger, Duna is such a beautiful greyhound! She truly has all the qualities of a greyhound; statuesque, sleek and stunning. :)

I am so glad you rescued her as I know she is so happy to be in your life and live with you.

I am horrified to hear what is done to them in your country (not that the United States is any better). I do not believe hunters use greyhounds in the United States; they are mainly used as racing dogs. I cannot believe they would hang them from their necks nor do I understand why they would allow dogs to suffer for days unless they are sociopaths.

Is there an international greyhound rescue in your country? Is there anything that American greyhound rescues can do to help the situation in your country? I know that the rescue organization that I got my two greyhounds from have rescued greyhounds in Guam.

Let me know if there is anything we can do to help further the rescue over there. It seems like people need to be made aware of the horrific cruelty these dogs suffer and then maybe people will change and want to see this horrible abuse stop.

Many dog racing tracks in America are being shut down because people no longer want them in their state. I think alot of it has to do with greyhound groups making people aware of the horrific abuse these dogs suffer.

Thank you for posting the photos of Duna. She is a beautiful dog and, I know, a sweet and good natured grey as they all are.

Jmontiel ha dit...

Es preciosa!!

michael robertson ha dit...

How tragic that this kind of cruelty could be performed on such beautiful animals-or any animal, for that matter.
Duna is so lucky to have kind and loving people such as you and your wife to rescue her and take care of her for the rest of her life.

Thanks for sharing your beautiful photos.

ARMAND ha dit...

Ostres jo en conec algunes situacions semblants entre empresaris i obrers... jeje
Però per sort algú va decidir crear SOS galgos i algú com vosaltres donar-li una 2ª oportunitat.
Felicitats per tots tres!!, és un bon exemple per poder oblidar la nostra societat actual del "Usar i Tirar".
Fins aviat!

R.Dress ha dit...

I love your dog!

Lluís Sogorb ha dit...

No hi ha res a perdonar. Al contrari, cal difondre el que cert tipus de "persones" fan amb els animals; animals que els han donat tot a ells a canvi de res i eixe és el pagament que reben. I després hi ha PERSONES com Cecilia i tu que els torneu a donar vida. Se li nota en la cara. Encara que estic segur que ella també enriquirà la vostra a partir d'ara.
A més d'un magnífic il·lustrador, sou uns magnífics sers humans.
Una abraçada

justdoodleit ha dit...

What a horrible fate for such a graceful animal. Really appreciate your kind gesture, Roger!

Dave ha dit...

Well done for making people be aware of the situation. Duna looks great in the photos. Look forward to seeing her.

Jason Curtis ha dit...

What a touching story. You and your wife are good people to adopt this beautiful creature. I just can't believe how cruel some of us can be towards animals, it just breaks my heart.

Duna looks so content and safe curled up on the sofa and bed. There is no doubt in my mind that she will be a loving member of your family.

Thank you for sharing the story along with the pictures.

Tomás Serrano ha dit...

Parece que los tres habéis tenido suerte...

Xavier Salomó ha dit...

Roger, el teu últim caprici és una delícia... donen ganes d'entrar a la casa i encendre la llar de foc.
Una abraçada

Roger Simó ha dit...

Gràcies a tots-Gracias a todos-Thanks to all of you!

Carme Sala ha dit...

Qué preciosa que és, la Duna!

He arribat fins aquí seguint el teu darrer post, quan he llegit que l'havies incorporat com a cameo en una preciosa il.lustració.
M'identifico molt amb aquest fet, ja que jo a les meves il.lustracions hi faig apareixer sovint la meva gossa Rita.

No puc més que felicitar-te...per haver decidit adoptar aquesta increïble criatura i per aquesta meravella de bloc que tens.
Els teus dibuixos són al.lucinants.

Carme