




Treaballant en llibre de text per a Vicens Vives.
Trabajando en libro de texto para Vicens Vives.
Working in a school book for Vicens Vives.
Ahir vam anar a l'enterrament d'una nena d'onze anys. Jo no la coneixia, però això no ve al cas. Coses com aquesta no haurien de passar.
Fa dies que busco un moment per penjar aquesta notícia que em fa molta il·lusió: d'ara endavant la meva feina estarà representada per l’agència d'il·lustradors establerta a Ashtead, Londres, Advocate art (encara que puc acceptar encàrrecs pel meu compte). Els podeu visitar clicant aquí.
Com ja comentava fa un any ahir va ser un gran dia a la ciutat de Barcelona: la tortura i l'assassinat d'animals indefensos ha passat a la història. Desgraciadament no tots els braus de Catalunya s'han salvat de servir de carn d'entreteniment per a certes persones. Mentre que per una banda es prohibien les curses de braus, per una altra i per motius totalment partidistes, els correbous quedaven protegits. Realment la gent necessita calar foc al cap d'un animal per tal de distreure's? Per què no es compren crispetes, s'en van al cine i tos contents?
Els ossos i els paissatges idilics han arrivat a The watercoloured edition...




Heu provat mai les típicament angleses fish and chips? A mi m'encantem, és una de les coses que faig quan vaig a Londres (la ciutat on em podeu buscar si em perdo): anar a una paradeta/pub/restaurant on en serveixin. Afortunadament, desde fa un temps a Barcelona s'han instalat dues noies angleses que han muntat un petit bar de fish and chips. L'altre dia vaig anar amb la Cecília i el nostre petit de set mesos (que comenci a saber quines són les coses que valen la pena de la vida!), i assentat a la terrasseta em deia a mi mateix que potser hi anava gent de tot tipus i de molt lluny per treure el ventre de penes amb aquest tipus d'àpat. La il·lustració és aquest pensament en imatges, i el meu homenatge a les fantàstiques FISH'N CHIPS... bon profit!
Avui la Montse Banquells (autora del conte La mare porta perruca) i jo (humil dibuixant al seu servei) estem molt contents. Fa una estona hem sabut que l'Albert Espinosa (ja sabeu tots qui és) va parlar molt bé del nostre llibre a la seva columna de El Periódico del dia 8 de maig...
Amb aquesta m'ho he passat pipa. Tenia ganes de fer una il·lustració digital però sense abandonar la calidesa de la feina feta a ma.

El cas és que la Montse Banquells (infermera del CAR) es va posar en contacte amb mi per a que l’il·lustrés un conte que havia escrit ella mateixa i en el que relata el dia a dia amb els seus fills, des de que li van diagnosticar un càncer de mama fins que va guanyar la partida, això sí, passant per una mastectomia. El llibre va suposar un esforç per a la Montse, ja que es tracta d’una autoedició i el va subvencionar ella pràcticament en el 100 %. Quan hagi venut una bona pila podrà recuperar la inversió. Per al que a mi respecta, vaig participar desinteressadament (vaja, espero que algun sopar caigui...), però les despeses de paper, impremta, etc, són notables per a un particular.
Jo no vull donar idees, però ara que s’acosta Sant Jordi… ehem… A més, si voleu conèixer a la autora (una noia simpatiquíssima i carregadíssima d’energia), estarà signant exemplars el dissabte al Corte Inglés Diagonal de Barcelona, de 19:00 a 20:00 hores. Servidor no hi serà, estarà gaudint del primer Sant Jordi del seu fill de sis mesos...
Aquí us deixo una web que, seguint amb la marca de la casa, l’han fet amb el seu marit de manera casolona. En ella podreu trobar punts de venda.



Me sabe mal no haber colgado antes esta entrada, pero entre que soy bastante despistado, y el trabajo que lleva un recién nacido, los dias han pasado y ya nos encontramos en Sant Jordi...
El caso es que Montse Banquells (enfermera del CAR) se puso en contacto conmigo para que le ilustrara un cuento que había escrito ella misma y en el que relata el día a día con sus hijos, desde que le diagnosticaron un cáncer de mama hasta que ganó la batalla, eso si, pasando por una mastectomia. El libro supuso un esfuerzo para Montse, ya que se trata de una autoedición y lo subvencionó ella prácticamente en el 100 %. Cuando haya vendido un buen montón recuperará la inversión. Por lo que a mi respecta, participé desinteresadamente (vaya, espero que alguna cena caiga...), pero los gastos de papel, imprenta, etc, son notables para un particular.
Yo no quiero dar ideas, pero ahora que se acerca Sant Jordi... ejem.... Además, si queréis conocer a la autora (una chica simpatiquísima y llena de energía), estará firmando ejemplares el sábado en el Corte Inglés de Diagonal de Barcelona, de 19:00 a 20:00. Servidor de ustedes no estará, estaré disfrutando del primer Sant Jordi de mi hijo de seis meses...
Aquí os dejo una web que, siguiendo con la marca de la casa, la han hecho con su marido, de manera casera. En ella podréis encontrar puntos de venta.
Fer una il·lustració a ma és un plaer: sentir com la ploma grata el paper, fer mil barreges de color per a conseguir pintar simplement unes galtes o unes sabates, que s'acabi el dia i veure que tens les mans tacades de tinta i aquarel·la...