dimarts, 27 de març del 2012


Però si resulta que avui és dimarts, ja queda menys pel divendres!

¡Pero si resulta que hoy es martes, ya queda menos para el viernes!

Today I woke up and realize It's tuesday, friday is closer!

dimecres, 21 de març del 2012

Amics i amigues, la Montse Banquells i un servidor us convidem a una nova presentació del conte "La mare porta perrruca" el proper dia 30 de març a la llibreria Catalònia de Barcelona. Aquest cop comptarem amb la presència, entre d'altres, de la pediatra Helena Pallarés. Esteu convidats a passar-vos-hi, no ens enrotllarem gaire, ho prometem, a més podreu conèixer a la Montse... Sincerament, a quants protagonistes de contes heu conegut?

Amigos y amigas, la Montse Banquells y un servidor os invitamos a una nueva presentación del cuento "Mamá lleva peluca" el próximo 30 de Marzo en la librería Catalònia de Barcelona. Esta vez contaremos con la presencia, entre otros, de la pediatra Helena Pallarés. Estáis invitados a pasaros, no nos enrollaremos mucho, lo prometemos, además podréis conocer a Montse... Sinceramente, ¿a cuantos protagonistas de cuentos habéis conocido?

dilluns, 19 de març del 2012

Avui a Toulouse unes joguines han quedat orfes dels seus petits amos. Quanta cobardia hi pot haber dins un ser humà?

Hoy en Toulouse unos juguetes han quedado huérfanos de sus pequeños amos. ¿Cuanta cobardia puede haber en un ser humano?

Today in Toulouse some toys have been orphaned after their small owners have been killed by a coward...

dimecres, 14 de març del 2012

Fa poques setmanes vaig rebre un fantàstic regal: Little Dog Lost, el primer llibre publicat de Mônica Carnesi, autora del bloc MSC Art | Books. Mônica és una fantàstica il·lustradora que sap transmetre als seus dibuixos fets amb ploma i aquarel·la una frescor envejable. Ens explica en aquest llibre la història basada en fets reals de Baltic, un gosset que van trobar a la deriva en un tros de gel perdut en mig del mar Bàltic.
Mônica està representada per Teresa Kietlinsky, de Prospect Agency, i a jutjar pel resultat aquest serà el primer d'una bona colla de llibres.
Gràcies Mônica!

Hace pocas semanas recibí un fantástico regalo: Little Dog Lost, el primer libro publicado de Mônica Carnesi, autora del blog MSC Art | Books. Mônica es una fantastica ilustradora que sabe transmitir con sus dibujos hechos con plumilla y acuarela una frescura envidiable. En este libro nos explica la historia basada en hechos reales deBaltic, un perrito que encontraron a la deriva en un trozo de hielo perdido en medio del mar Báltico.
Mônica está representada por Teresa Kietlinsky, de Prospect Agency, y a juzgar por el resultado este será el primer libro publicado de una larga serie.
¡Grácias Mônica!

A few weeks ago I received a wonderful gift: Little Dog Lost, the first book of the illustrator Mônica Carnesi, author of the blog MSC Art | Books. Monica is a fantastic illustrator who knows how to transmit with her drawings (done with pen and watercolor) a enviable freshness. This book explains the story based on real events of Baltic, a dog that was found on a piece of adrift ice in the Baltic Sea.
Monica is represented by Teresa Kietlinsky, from Prospect Agency and, after reading this book, I am sure it will be the first in Mônica's career.
Thanks Monica!

divendres, 2 de març del 2012








Una selecció de les il·lustracions que acabo de fer per a Edelvives.

Una selección de las ilustraciones que acabo de hacer para Edelvives.

This is a selection of the illustrations I have just done for a schoolbook.

dissabte, 4 de febrer del 2012

Sabieu que estem d'aniversari? Aquest any en fa cent de la mort de l'autor de Dràcula, Bram Stoker, i cent del naixement dels estudis Universal, famosos per la seves películes de por, entre les que està el conegut Dràcula de Bela Lugosi... Estic liadíssim fent il·lustracions per llibres de text, però entre una i altra he pogut agafar un llapis, un paper i gargotejar el meu petit homentage als vampirs.

¿Sabíais que estamos de aniversario? Este año hace cien de la muerte del autor de Drácula, Bram Stoker, y cien del nacimiento de los estudios Universal, famosos por sus pelis de miedo, entre las que está el conocido Drácula de Bela Lugosi... Estoy liadísimo haciendo ilustraciones para libros de texto, pero entre una y otra he podido coger un lápiz, un papel y garabatear mi pequeño homenaje a los vampiros.

Did you know that one hundred years ago died Bram Stoker, author of Dracula? And did you know it is the 100th Anniversary of Universal Studios? They did lots of horror movies, and one of them was the famous Bela Lugosi's Dracula. This is my humble tribute to vampires.

divendres, 27 de gener del 2012

Aquesta fantàstica samarreta l'ha dissenyada l'estudi Qüestions. Qui formen Qüestions? Doncs el meu germà, Xavi Simó, dissenyador gràfic, i la seva dona, Tina Vallès, correctora, traductora i escriptora. Aquesta és la història de la samarreta tal qual l'expliquen ells:

La història de la samarreta de #CosesBonesGratis

Un bon dia, la Marta Ortells (subtituladora i fotògrafa) escriu un tweet que diu: "Encara queden coses bones gratis" i la Tina Vallès (escriptora i traductora) li respon: "D'aquesta frase se n'hauria de fer una samarreta", i la Marta va respondre amb un "en prenc nota" que anava de debò. Aquesta és la llavor del que després ha estat #CosesBonesGratis.

Van passar els dies, les setmanes i potser fins i tot un parell de mesos i un dia la Marta escriu a la Tina i al Xavi Simó (dissenyador gràfic) i els recorda que tenen un projecte pendent, si els ve de gust. La samarreta amb la frase "Encara queden coses bones gratis". El Xavi i la Tina s'entusiasmen amb la idea i la Marta estrena el hashtag #CosesBonesGratis i anima la gent a fer una llista, via Twitter, de totes les coses bones gratis que tenim.

I el Xavi s'encarrega de fer el disseny de la samarreta mentre la Marta i la Tina li van dient "posa això aquí" i "treu això d'allà" i ell fa i desfà fins que el disseny de la samarreta ens agrada als tres.

Paral·lelament, la Marta busca una empresa que estampi samarretes i s'animi a estampar-ne cinc amb el nostre disseny , i a Twitter troba a @camisetasinfo diu que passat festes tindrem les cinc samarretes estampades: una per a la Marta, una per a la Tina, una per al Xavi i dues per una sorpresa tuitera.

I en ple Nadal, el Twitter va ple de #CosesBonesGratis, i la Marta informa que per a tots els que hagin "donat vida" a aquest hashtag hi haurà una sorpresa. I el hashtag creix i creix: #CosesBonesGratis, encara avui!

I abans que s'acabi el gener, arriba la sorpresa: es farà el sorteig de les dues samarretes, i si de retruc de tot això algú altre vol una samarreta #CosesBonesGratis, ja en parlarem, que encara acabarem fent negoci els quatre implicats en aquest Projecte Bo i Gratis: Marta Ortells (www.martaortells.com, www.maduixaaaa.net), Xavi Simó i Tina Vallès (http://www.questions.cat) i www.camisetas.info.




Esta fantástica camiseta la ha diseñado el estudio Qüestions. ¿Quienes forman Qüestions? Mi hermano, Xavi Simó, diseñador gráfico, y su mujer, Tina Vallès, correctora, traductora y escritora. Esta es la historia de la camiseta tal cual la explican ellos:

La historia de la camiseta de #CosesBonesGratis

Un buen día Marta Ortells (subtituladora y fotógrafa) escribe un tuit que dice: "Aún quedan cosas buenas gratis" y Tina Vallès (escritora y traductora) le responde: "De esta frase se debería hacer una camiseta", y Marta respondió con un “tomo nota "que iba completamente en serio. Esto fue la semilla de lo que después se ha convertido en el hashtag #CosesBonesGratis en twitter.

Pasaron los días, las semanas e incluso un par de meses, y un día Marta escribe a Tina y a Xavi Simó (diseñador gráfico) y les recuerda que tienen un proyecto pendiente de realizar, si les apetece: la camiseta con la frase "Encara queden coses bones gratis” (“Aún quedan cosas buenas gratis"). Xavi y Tina se entusiasman con la idea y Marta estrena el hashtag #CosesBonesGratis y anima la gente a hacer una lista, vía Twitter, de todas las cosas buenas gratis que podemos disfrutar.

Xavi se encarga de hacer el diseño de la camiseta mientras Marta y Tina le van diciendo "pon esto aquí" y "quita esto de allá", y él hace y deshace hasta que el diseño de la camiseta nos gusta a los tres.

Paralelamente, Marta busca una empresa que estampe camisetas y se anime a estampar cinco con nuestro diseño, y en Twitter encuentra a @camisetasinfo que nos dice que, pasadas las fiestas de Navidad, tendremos las cinco camisetas estampadas: una para Marta, una para Tina, una para Xavi y dos para una sorpresa tuitera.

Y en plena Navidad, el Twitter va lleno de #CosesBonesGratis, y la Marta informa a que, para todos los que han "dado vida", a este hashtag habrá una sorpresa. ¡Y el hashtag #CosesBonesGratis sigue creciendo a día de hoy!

Antes de que se acabe enero, llegará la sorpresa: se sortearán dos camisetas entre los participantes, y si, de rebote de todo esto, alguien quiere una camiseta #CosesBonesGratis, ya hablaremos, que aún acabaremos haciendo negocio los cuatro implicados en este Proyecto Bueno y Gratis: Marta Ortells (www.martaortells.com, www.maduixaaaa.net), Xavi Simó i Tina Vallès (http://www.questions.cat) i www.camisetas.info.

dimecres, 4 de gener del 2012


Cada any faig una nadala que envio a familia, amics i editorials. Enguany n'havia fet dues, i tot i que finalment vaig quedar-me amb la que ensenyo a l'entrada anterior, estic molt content de la que vaig fer primer i que ara ensenyo. Al final la vaig descartar perquè veient com anava el món em venia més de gust queixar-me una mica. Ens poden fer moltes coses, però mai ens podran treure el dret a protestar...
Hi ha pocs temes que encaixin tant bé amb la ploma, tinta i aquarel·la com el Nadal.
Feliç Any a tots!

Cada año hago una felicitación navideña que envio a familia, amigos y editoriales. Este año habia hecho dos y, aunque finalmente me quedé con la que enseño en la entrada anterior, estoy muy contento de la que hice primero y que ahora enseño. Al final la descarté porque viendo como iba el mundo me apetecía quejarme un poco. Nos pueden hacer muchas cosas, pero nunca quitarnos el derecho a protestar...
Hay pocos temas que encajen tan bien con la plumilla, tinta y acuarela como la Navidad.
Feliz Año a todos!

Every year I do a Christmas greeting card to send to family, friends and publishing houses. This year I did two of them, and although finally I used the one I show you in the previous post, I am very happy with the first one and I post now. I did not use it because, considering how bad is the world, I prefered to grumble a little. They can do many things to us, but never steal the right to protest ...
There aren't many topics that fit so well with pen, ink and watercolor like Christmas.
Happy New Year
!

dilluns, 19 de desembre del 2011

It's beginning to smell like Christmas... Part II


Doncs ja està fet. Els personatges que van envair el meu bloc ara fa uns dies ja han estat controlats. De fet ha estat una feina fàcil, són bona gent i els hi he demanat, amb tota la amabilitat de que és capaç algú que no dorm bé desde que va passar aixó, si voldrien participar en la Nadala que faig cada any per enviar als meus amics i coneguts. El resultat ha estat bó. A més a més per primer cop he portat la feina a imprimir, en lloc de lluitar amb la meva impresora casolana. I ja han arrivat a destí.
(Per cert, un cop acabats els enviaments veig que m'han sobrat, si algú de vosaltres volgués rebre'n una, que em deixi la seva adreça al meu mail i demanaré a aquests personatges si volen sortir de viatge. Qui sap, potser diuen que sí...)

Pues ya está hecho. Los personajes que invadieron mi blog hace unos dias ya han sido controlados. De hecho ha sido un trabajo fácil, son buena gente y les he pedido, con toda la amabilidad de que es capaz alguien que no duerme bien desde que pasó esto, si querrian participar en la felicitación de Navidad que cada año hago para enviar a mis amigos y conocidos. El resultado ha sido bueno. Además esta vez he llevado el trabajo a imprimir en vez de luchar con la impresora casera. Y ya han llegado a destino.
(Por cierto, una vez acabados los envios veo que me han sobrado, si alguno de vosotros quisera recibir una, que me deje la dirección en mi mail y pediré a estos personages si quieren salir de viaje. Quién sabe, igual dicen que sí...)

Well, it's done. The people who invaded my blog a few days ago are already under control. In fact it has been an easy job, they are good guys, so I asked them, with all the kindness that someone that can not sleep well since this happened, if they would like to participate in the Christmas card I do every year and send to my friends and acquaintances.
(By the way, once I finished the shipments, I realized that I have more christmas cards that I needed, so if any of you would like to receive one, let me your address in my mail and I will ask these characters if they would like to do a trip. Who knows, may be they say yes...)

diumenge, 4 de desembre del 2011

Per fi ha arrivat el fred!

¡Por fin ha llegado el frio!

Finally it's cold out there!

dimarts, 29 de novembre del 2011





Treaballant en llibre de text per a Vicens Vives.

Trabajando en libro de texto para Vicens Vives.

Working in a school book for Vicens Vives.

dijous, 24 de novembre del 2011

diumenge, 20 de novembre del 2011

Ahir vam anar a l'enterrament d'una nena d'onze anys. Jo no la coneixia, però això no ve al cas. Coses com aquesta no haurien de passar.

Ayer fuimos al entierro de una niña de once años. Yo no la conocía, pero no viene al caso. Estas cosas no tendrian que pasar.

Yesterday we went to the funeral of a eleven years old girl. I never met the girl, but it is not important. Things like this should never happen.

diumenge, 13 de novembre del 2011

It's beginning to smell like Christmas...

Qui són tots aquests persontages que envaeixen el meu bloc? Alguna cosa hauré de fer amb ells...

¿Quienes son todos estos personajes que invaden mi blog? Alguna cosa tendré que hacer con ellos...

Who are all these people invading my blog? I will have to do something with them...

dijous, 3 de novembre del 2011

Fa dies que busco un moment per penjar aquesta notícia que em fa molta il·lusió: d'ara endavant la meva feina estarà representada per l’agència d'il·lustradors establerta a Ashtead, Londres, Advocate art (encara que puc acceptar encàrrecs pel meu compte). Els podeu visitar clicant aquí.

Desde hace unos días que busco un momento para postear esta noticia que me hace mucha ilusión: desde ahora mi trabajo estará representado por la agencia de ilustradores establecida en Ashtead, Londres, Advocate Art (aunque puedo aceptar encargos por mi cuenta). Los podéis visitar clicando aquí.

For some days now I'm looking for a moment to write this post that makes me very excited: from now I am represented by the
agency based in Ashtead, London, Advocate Art (although I am entitled to accept commissions by my own). You can visit them by clicking here.

dimecres, 26 d’octubre del 2011

dimarts, 11 d’octubre del 2011


Llapis i photoshop.
Lápiz y photoshop.
Pencil and photoshop.

dilluns, 26 de setembre del 2011

Com ja comentava fa un any ahir va ser un gran dia a la ciutat de Barcelona: la tortura i l'assassinat d'animals indefensos ha passat a la història. Desgraciadament no tots els braus de Catalunya s'han salvat de servir de carn d'entreteniment per a certes persones. Mentre que per una banda es prohibien les curses de braus, per una altra i per motius totalment partidistes, els correbous quedaven protegits. Realment la gent necessita calar foc al cap d'un animal per tal de distreure's? Per què no es compren crispetes, s'en van al cine i tos contents?

Como ya comentaba hace un año ayer fue un gran dia para la ciudad de Barcelona: la tortura y el asesinato de animales indefensos ha pasado a la historia. Desgraciadamente no todos los toros de Catalunya se han salvado de servir de carne de entretenimiento para ciertas personas. Mientras que por un lado se prohibian las corridas de toros, por otro lado y por motivos totalmente partidistas, los correbous quedaban protegidos. Realmente la gente necesita prender fuego a la cabeza de un animal para distraerse? Por qué no se compran unas palomitas, se van al cine y todos tan contentos?

As I commented a year ago, yesterday was a great day for the city of Barcelona: the torture and murder of helpless animals has finished. Unfortunately not all the bulls in Catalonia have been saved from barbarism. Politicians have banned bullfights but, at the same time, they decided to protect other ways of "entertainment" using bulls. People really need to set fire to the head of an animal to have an amusing time? Why they don't buy some popcorn and go to the cinema?

divendres, 16 de setembre del 2011

Els ossos i els paissatges idilics han arrivat a The watercoloured edition...

Los osos y los paisajes idílicos han llegado a The watercolured edition...

Bears and idyllic landscapes have arrived to The watercolured edition...

dijous, 25 d’agost del 2011










Una sel·lecció de les il·lustracions que vaig fer per a Vicens Vives i Enciclopèdia Catalana abans de la pausa de l'estiu.

Una selección de las ilustraciones que hice para Vicens Vives y Enciclopèdia Catalana antes de la pausa del verano.

A selection of illustrations that I did before the summer holydays.