Avui a Toulouse unes joguines han quedat orfes dels seus petits amos. Quanta cobardia hi pot haber dins un ser humà?
Fa poques setmanes vaig rebre un fantàstic regal: Little Dog Lost, el primer llibre publicat de Mônica Carnesi, autora del bloc MSC Art | Books. Mônica és una fantàstica il·lustradora que sap transmetre als seus dibuixos fets amb ploma i aquarel·la una frescor envejable. Ens explica en aquest llibre la història basada en fets reals de Baltic, un gosset que van trobar a la deriva en un tros de gel perdut en mig del mar Bàltic. 
Sabieu que estem d'aniversari? Aquest any en fa cent de la mort de l'autor de Dràcula, Bram Stoker, i cent del naixement dels estudis Universal, famosos per la seves películes de por, entre les que està el conegut Dràcula de Bela Lugosi... Estic liadíssim fent il·lustracions per llibres de text, però entre una i altra he pogut agafar un llapis, un paper i gargotejar el meu petit homentage als vampirs.
Aquesta fantàstica samarreta l'ha dissenyada l'estudi Qüestions. Qui formen Qüestions? Doncs el meu germà, Xavi Simó, dissenyador gràfic, i la seva dona, Tina Vallès, correctora, traductora i escriptora. Aquesta és la història de la samarreta tal qual l'expliquen ells:La història de la samarreta de #CosesBonesGratis
Un bon dia, la Marta Ortells (subtituladora i fotògrafa) escriu un tweet que diu: "Encara queden coses bones gratis" i la Tina Vallès (escriptora i traductora) li respon: "D'aquesta frase se n'hauria de fer una samarreta", i la Marta va respondre amb un "en prenc nota" que anava de debò. Aquesta és la llavor del que després ha estat #CosesBonesGratis.
Van passar els dies, les setmanes i potser fins i tot un parell de mesos i un dia la Marta escriu a la Tina i al Xavi Simó (dissenyador gràfic) i els recorda que tenen un projecte pendent, si els ve de gust. La samarreta amb la frase "Encara queden coses bones gratis". El Xavi i la Tina s'entusiasmen amb la idea i la Marta estrena el hashtag #CosesBonesGratis i anima la gent a fer una llista, via Twitter, de totes les coses bones gratis que tenim.
I el Xavi s'encarrega de fer el disseny de la samarreta mentre la Marta i la Tina li van dient "posa això aquí" i "treu això d'allà" i ell fa i desfà fins que el disseny de la samarreta ens agrada als tres.
Paral·lelament, la Marta busca una empresa que estampi samarretes i s'animi a estampar-ne cinc amb el nostre disseny , i a Twitter troba a @camisetasinfo diu que passat festes tindrem les cinc samarretes estampades: una per a la Marta, una per a la Tina, una per al Xavi i dues per una sorpresa tuitera.
I en ple Nadal, el Twitter va ple de #CosesBonesGratis, i la Marta informa que per a tots els que hagin "donat vida" a aquest hashtag hi haurà una sorpresa. I el hashtag creix i creix: #CosesBonesGratis, encara avui!
I abans que s'acabi el gener, arriba la sorpresa: es farà el sorteig de les dues samarretes, i si de retruc de tot això algú altre vol una samarreta #CosesBonesGratis, ja en parlarem, que encara acabarem fent negoci els quatre implicats en aquest Projecte Bo i Gratis: Marta Ortells (www.martaortells.com, www.maduixaaaa.net), Xavi Simó i Tina Vallès (http://www.questions.cat) i www.camisetas.info.La historia de la camiseta de #CosesBonesGratis
Un buen día Marta Ortells (subtituladora y fotógrafa) escribe un tuit que dice: "Aún quedan cosas buenas gratis" y Tina Vallès (escritora y traductora) le responde: "De esta frase se debería hacer una camiseta", y Marta respondió con un “tomo nota "que iba completamente en serio. Esto fue la semilla de lo que después se ha convertido en el hashtag #CosesBonesGratis en twitter.
Pasaron los días, las semanas e incluso un par de meses, y un día Marta escribe a Tina y a Xavi Simó (diseñador gráfico) y les recuerda que tienen un proyecto pendiente de realizar, si les apetece: la camiseta con la frase "Encara queden coses bones gratis” (“Aún quedan cosas buenas gratis"). Xavi y Tina se entusiasman con la idea y Marta estrena el hashtag #CosesBonesGratis y anima la gente a hacer una lista, vía Twitter, de todas las cosas buenas gratis que podemos disfrutar.
Xavi se encarga de hacer el diseño de la camiseta mientras Marta y Tina le van diciendo "pon esto aquí" y "quita esto de allá", y él hace y deshace hasta que el diseño de la camiseta nos gusta a los tres.
Paralelamente, Marta busca una empresa que estampe camisetas y se anime a estampar cinco con nuestro diseño, y en Twitter encuentra a @camisetasinfo que nos dice que, pasadas las fiestas de Navidad, tendremos las cinco camisetas estampadas: una para Marta, una para Tina, una para Xavi y dos para una sorpresa tuitera.
Y en plena Navidad, el Twitter va lleno de #CosesBonesGratis, y la Marta informa a que, para todos los que han "dado vida", a este hashtag habrá una sorpresa. ¡Y el hashtag #CosesBonesGratis sigue creciendo a día de hoy!
Antes de que se acabe enero, llegará la sorpresa: se sortearán dos camisetas entre los participantes, y si, de rebote de todo esto, alguien quiere una camiseta #CosesBonesGratis, ya hablaremos, que aún acabaremos haciendo negocio los cuatro implicados en este Proyecto Bueno y Gratis: Marta Ortells (www.martaortells.com, www.maduixaaaa.net), Xavi Simó i Tina Vallès (http://www.questions.cat) i www.camisetas.info.
Doncs ja està fet. Els personatges que van envair el meu bloc ara fa uns dies ja han estat controlats. De fet ha estat una feina fàcil, són bona gent i els hi he demanat, amb tota la amabilitat de que és capaç algú que no dorm bé desde que va passar aixó, si voldrien participar en la Nadala que faig cada any per enviar als meus amics i coneguts. El resultat ha estat bó. A més a més per primer cop he portat la feina a imprimir, en lloc de lluitar amb la meva impresora casolana. I ja han arrivat a destí.
Ahir vam anar a l'enterrament d'una nena d'onze anys. Jo no la coneixia, però això no ve al cas. Coses com aquesta no haurien de passar. 
Qui són tots aquests persontages que envaeixen el meu bloc? Alguna cosa hauré de fer amb ells...
Fa dies que busco un moment per penjar aquesta notícia que em fa molta il·lusió: d'ara endavant la meva feina estarà representada per l’agència d'il·lustradors establerta a Ashtead, Londres, Advocate art (encara que puc acceptar encàrrecs pel meu compte). Els podeu visitar clicant aquí. 
Com ja comentava fa un any ahir va ser un gran dia a la ciutat de Barcelona: la tortura i l'assassinat d'animals indefensos ha passat a la història. Desgraciadament no tots els braus de Catalunya s'han salvat de servir de carn d'entreteniment per a certes persones. Mentre que per una banda es prohibien les curses de braus, per una altra i per motius totalment partidistes, els correbous quedaven protegits. Realment la gent necessita calar foc al cap d'un animal per tal de distreure's? Per què no es compren crispetes, s'en van al cine i tos contents?
Els ossos i els paissatges idilics han arrivat a The watercoloured edition...
